Cinema Paradiso
-Director: Gineseppe Turnatore
-Actors: Philipe Noiret,Jacques Perrin
-Producció: Franco-Italiana
Aquesta pel·lícula ha sigut molt famosa, ha guanyat el premi a ''Especial del jurat de Cannes 1989'', un ''Óscar a la millor pel·lícula estranjera 1989'' i el ''Globus d'Or 1989''.
Els personatges de Cinema Paradiso són diversos, per una banda, tenim als personatges principals:
Totó quan era xiquet,divertit,alegre,intel·ligent,viu (aquest personatge fa un paper molt bó,ja que es molt xicotet i fa divertirse al públic). Totó quan era un jove enamoradís, romàntic, és molt tancat amb ell mateix, canvia de caràcter molt fácilment. Totó ja adult és presenta com a un personatge infeliç, molt ric per haver-se fet famós per les seues pel·lícules en Roma i també una persona molt seriosa. El seu nom reial és Salvatore, però per a cridar-lo més carinyosament li deien Totó.
Alfredo és un home molt treballador, bona persona i a la volta molt exigent amb tot el que li agrada, com és el cine i treballar pel cine, fa el paper de pare de Totó, ja que aquest no tenia pare per haver mort en la guerra, despres a causa d'un incendi en el cinema, Alfredo es queda sec, però segueix sent molt intel·ligent a pesar de tot.
Helena és la noia de la qual s'enamora Totó, és una jove seriosa i íntegra, prové d'una classe alta i noble, el seu final en la pel·lícula no es sap ja que transcorren els anys i ella no ix més en la pel·lícula.
I per l'altra banda, els personatges secundaris:
La mare de Totó és una dona molt trista i molt lluitadora, ja que es queda vuida molt jove i ha de cuidar dels seus fills, Totó i la seua germana.També apareix el rector del poble, l'amo del cinema, la dona d'Alfredo, el pare de la noia, Helena, una foto del pare de Totó. encara que en la pel·lícula es coneix indirectament informació sobre ell.
La pel·lícula transcorre en llocs diferents però no molt llunyans, està gravada a un poble sicilià quasi la major part de la pel·lícula, apareix Itàlia i també Roma, ja que és la ciutat on viu Salvatore.
Ens podem adonar de com pasen els anys per el canvi del poble. Quan Totó era més menut, hi havien carruatges, es veien cartells amb blan i negre, no hi havien cotxes, en canvi quan Totó torna de Roma cap al poble, es quan ens donem conter dels canvis, ara apareixen cotxes, Totó viatja en avió, els cartells ja son de colors llamatius, etc. Apareix durant tota la pel·lícula una música que recorda els vells temps que Totó (major) recorda quan está en Roma pensant en la seua infància en el poble sicilià.
Cinema Paradiso és una pel·lícula que ens conta la història d'un xiquet que té un somni, el de ser director de cine.
Desde xicotet anava a la sala de projecció del cinema del poble, Alfredo era el que s'encarregava de la projecció de totes les pel·lícules, ells dos van agafar confiança i Totó anava tots els dies que feien cine per ajudar-lo a projectar.
Poc a poc, Totó va anar ensenyant-se a projectar, encara que a la seua mare no li feia molta gràcia.Un dia en el Cinema Paradiso va haver un incendi que va fer que Alfredo es quedara sec, aixó va ser un pas més per a que Totó es fera cárrec d'el cinema del seu poble. Ell anava fent-se major i madur, ja que el seu pare no hi vivia perquè va morir en la guerra. Alfredo cuidava molt d'ell quan era xicotet, encara que Alfredo fóra sec, anava tots els dies a saber com li anava el cinema a Totó.
Es feia major i va conèixer a una jove molt guapa i rubia anomenada Helena, es van conèixer i van ser novios durant un temps fins que ell se n'anà a Roma per a perfecciónar el seu talent de director de cine. Allí es va fer molt famós i ric, i no va tornar al poble durant molt de temps, uns 30 anys.
La mare de Salvatore,nom que li van posar al nàixer, sempre li trucava per telèfon per a saber d'ell però mai es posava al telèfon, sempre l'agafaven les dones amb qui es gitava. La seua mare tenia un somni, vore el seu fill abans de morirse.
Salvatore torna als seu poble després de molts anys per a assitir a l'enterro d'Alfredo, i allí fa un repàs de tot el que li ha passat durant la seua vida.
Aquesta pel·lícula m'ha agradat tant que la tornaria a veure, és molt bonica i pense que el que vol transmitir al seu públic és que si vols, el teu somni es pot conseguir, però sempre i quan una persona sapiga valorar el que té. M'ha agradat molt el personatge de Totó de xicotet i el d'Alfredo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario