Indoxina**

La meua opinió sobre el triangle amorós que pateixen els tres protagonistes de la pel·lícula INDOXINA, Camille, el tinent i la seva mare.

Al començament de la pel·lícula la relació que mantenen el tinent i la mare de Camille no em desagrada, es veu entre ells que es volen i que tenen una atracció sexual máxima. En canvi, quan la xiqueta, Camille, es fixa en el tinent i s'enamora d'ell, ja no m'agrada tant, ja que el fet de que la mare i el seu enamorat estigueren mantenent una relació podria fer-li molt de mal a la jove.

Quan el tinent se'n va per petició de la mare de Camille, la jove com està tan enamorada, ho deixa tot i se'n va en busca d'ell fins que el troba. Ell s'enamora finalment d'ella i els dos començen una nova relació navegant per la mar de la Xina perduts.

Aquesta relació de la jove i el tinent al final si que m'agrada, però hi ha coses que no en pereixen be, com que una xiqueta se'n vaja en busca d'un quasi desconegut, per capritx.

" Hey Stella!", Marlon Brando

Després d'haver vist el curt de Marlon Brando, "Hey Stella!", anem a parlar detalladament sobre els seus punts de vista més tècnics.

En un primer pla trobem un pla general-central on podem veure on estan els personatges situats, després es mostra un primer pla, ja que el jove crida a Stella i l'imatge està centrada en ell per a que el públic s'adone. També veiem un pla on la jove està en l'habitació, en este moment es mostren diversos plans, Stella ix de l'habitació, mira cap avall al jove, en este moment es produeix un pla en contrapicat, quan la jove baixa les escales per a fundir-se en un abraç amb el jove podem veure que és un pla general de tots dos, que per tant, serà un pla final ja que el curt s'acaba.

La cámera fa diferents plans, de vegades no identificats, però en aquest curt podem veure com es fa l'ús de les angulacions contrapicades, dels plans generals, plans de tres quarts o bé també, els famosos plans americans.

Tristana

Finalitzada la pel·lícula dirigida per Luís Buñuel, Tristana, farem una breu descripció de la protagonista, anomenant així els canvis radicals que presenta.

Ella, una jove sola que acaba de quedar-se òrfena, molt dolça i bona en tot el que se li presentara, queda a càrrec del seu tio, un home molt major que serà responsable de tot el que faja la jove, ja que figura com el seu tutor.

El seu tio, un home major amb caràcter seriós, ben vestit sempre i amb diners, que li prohibirà a Tristana fer coses pròpies d'una joveneta com és ella, com per exemple: anar a passejar pels carrers de la ciutat o be, eixir a comprar el pa.

Però Tristana, cansada de tanta privacitat en la seua jove vida, decideix no fer-li el cas que abans li feia i començar a incomplir les normes del seu tio.

Més tard, coneixerà a un jove, del qual s'enamora i se'n va a fer vida amb ell fins que Tristana cau malalta greument i decideix tornar a s'acasa, la del seu tio.

El caràcter d'ella va canviar a pitjor degut a la seua deficiència en la cama, però alguna cosa estranya va ocorrer en el caràcter del seu tio, ell era molt més bona persona i més comprensiu que abans, tot el contrari de la jove Tristana.

Charlot i la jove òrfena

TEMPS MODERNS ( Modern Times )

En acabar de veure la pel•lícula protagonitzada pel famós Charlot i per una jove òrfena, anem a descriure’ls tan físicament com psicològicament.

Per a començar, Charlot es mostra al llarg de tota la pel•lícula com a un home treballador en la fàbrica, alegre a pesar de les coses que li pasen, ignorant i també molt bona persona al ajudar a la seua amiga l’òrfena.


Físicament té un vestir únic, ja que sempre porta un barret de copa redona, un bastó i un bigotet molt xicotet. A banda, també porta sempre unes sabates molt grans i una papallona característica acord amb el seu tratje.


Sobre la jove òrfena cal dir que és una jove valenta i sense por a cap cosa. És atractiva i guapa, el seu físic és molt esbelt i llamatiu. Va sempre amb la mateixa roba, ja que no gaudix de tenir una classe social molt alta, es busca la vida per el poble, furtant i demanant sense por a res.


Una de les escenes que més m’ha agradat de la pel•lícula és quan Charlot i la jove estàn a la nova tenda on ell treballa, a la planta dels mobles, i ell la deixa dormit amb tot luxe de detalls sense que els encarregats ni els amos s’adonaren, i tot per a que la jove es sentira bé.


L’escena que més gràcia m’ha fet ha sigut la del bar on va a treballar Charlot i li tocava fer un show musical, on la jove també treballava ballant. Ell tenia dificultats per a saber-se la lletra de la cançó i així va ser que la jove el va ajudar a recordar-la, escrivint-li-la en els punys de la manega, però va ser un desastre degut a que ell, mentre ballava, se li van caure els punys, però ho va saber portar en davant inventat-se una nova lletra on tots els espectador s’ho pasaren molt bé rient-se i va ser un èxit.

Curtmetratge d'Alfred Hitchcock

"Psicosis"

En aquest curtmetratge que hem vist anomenat Psicosis, dirigit per Alfred Hitchcock podem veure una variació de moviments. Trobem moviments on la càmera està inmòbil, de vegades veiem muntatges de fragments amb perspectives diferents montats perfectament per a donar-li una continuïtat perfecta al film. Hi ha una mena de balancejos cap avall quan la xica cau de la dutxa al sòl, moviments verticals per a seguir el recorregut de l’aigua que ix de l’aixeta, etc.



En un principi, el ritme d’aquest curtmetratge és lent i acompanyat per els moviments de la xica mentre es duxa, però cada vegada que va acostant-se l’assasí cap a la seua víctima, el ritme accelera provocant així suspense per al espectador. Quan l’assasí intenta matarla el ritme és molt més ràpid i, ja una vegada assasinada la víctima, el ritme baixa de densitat i torna a ser un ritme lent acompanyat per els moviments que te la xica al arrossegar-se per la banyera al caure’s morta.


Respecte a la composició de la imatge, podem veure que el curtmetratge és amb blanc i negre, fa primers plans de la xica quan entra en la duxa i fa una cara feliç sense asabentar-se del que de seguida li anava a succeir, també hi ha primers plans de l’aixeta per on cau l’aigua, quan es veu a l’assasí per darrere de la cortina es deixa en segon pla a la xica a una part de l’enquadrament reforsant-li el blanc de la seua cara i en primer pla, deixen a l’assasí ocultat darrere de la cortina,ja que en eixe momento ens vol informarar que és ell el protagonista. En l’última escena, la xica cau al terra deixant la seua cara al sól, el director ahí ens fa un primer pla de l’ull de la xica obert i ja sense vida.

CINEMA PARADISO............Un somni, una realitat!

Cinema Paradiso

Dades tècniques:







-Director: Gineseppe Turnatore


-Actors: Philipe Noiret,Jacques Perrin


-Producció: Franco-Italiana





Aquesta pel·lícula ha sigut molt famosa, ha guanyat el premi a ''Especial del jurat de Cannes 1989'', un ''Óscar a la millor pel·lícula estranjera 1989'' i el ''Globus d'Or 1989''.





Els personatges de Cinema Paradiso són diversos, per una banda, tenim als personatges principals:




Totó quan era xiquet,divertit,alegre,intel·ligent,viu (aquest personatge fa un paper molt bó,ja que es molt xicotet i fa divertirse al públic). Totó quan era un jove enamoradís, romàntic, és molt tancat amb ell mateix, canvia de caràcter molt fácilment. Totó ja adult és presenta com a un personatge infeliç, molt ric per haver-se fet famós per les seues pel·lícules en Roma i també una persona molt seriosa. El seu nom reial és Salvatore, però per a cridar-lo més carinyosament li deien Totó.




Alfredo és un home molt treballador, bona persona i a la volta molt exigent amb tot el que li agrada, com és el cine i treballar pel cine, fa el paper de pare de Totó, ja que aquest no tenia pare per haver mort en la guerra, despres a causa d'un incendi en el cinema, Alfredo es queda sec, però segueix sent molt intel·ligent a pesar de tot.




Helena és la noia de la qual s'enamora Totó, és una jove seriosa i íntegra, prové d'una classe alta i noble, el seu final en la pel·lícula no es sap ja que transcorren els anys i ella no ix més en la pel·lícula.


I per l'altra banda, els personatges secundaris:






La mare de Totó és una dona molt trista i molt lluitadora, ja que es queda vuida molt jove i ha de cuidar dels seus fills, Totó i la seua germana.També apareix el rector del poble, l'amo del cinema, la dona d'Alfredo, el pare de la noia, Helena, una foto del pare de Totó. encara que en la pel·lícula es coneix indirectament informació sobre ell.


La pel·lícula transcorre en llocs diferents però no molt llunyans, està gravada a un poble sicilià quasi la major part de la pel·lícula, apareix Itàlia i també Roma, ja que és la ciutat on viu Salvatore.


Ens podem adonar de com pasen els anys per el canvi del poble. Quan Totó era més menut, hi havien carruatges, es veien cartells amb blan i negre, no hi havien cotxes, en canvi quan Totó torna de Roma cap al poble, es quan ens donem conter dels canvis, ara apareixen cotxes, Totó viatja en avió, els cartells ja son de colors llamatius, etc. Apareix durant tota la pel·lícula una música que recorda els vells temps que Totó (major) recorda quan está en Roma pensant en la seua infància en el poble sicilià.






Cinema Paradiso és una pel·lícula que ens conta la història d'un xiquet que té un somni, el de ser director de cine.


Desde xicotet anava a la sala de projecció del cinema del poble, Alfredo era el que s'encarregava de la projecció de totes les pel·lícules, ells dos van agafar confiança i Totó anava tots els dies que feien cine per ajudar-lo a projectar.




Poc a poc, Totó va anar ensenyant-se a projectar, encara que a la seua mare no li feia molta gràcia.Un dia en el Cinema Paradiso va haver un incendi que va fer que Alfredo es quedara sec, aixó va ser un pas més per a que Totó es fera cárrec d'el cinema del seu poble. Ell anava fent-se major i madur, ja que el seu pare no hi vivia perquè va morir en la guerra. Alfredo cuidava molt d'ell quan era xicotet, encara que Alfredo fóra sec, anava tots els dies a saber com li anava el cinema a Totó.




Es feia major i va conèixer a una jove molt guapa i rubia anomenada Helena, es van conèixer i van ser novios durant un temps fins que ell se n'anà a Roma per a perfecciónar el seu talent de director de cine. Allí es va fer molt famós i ric, i no va tornar al poble durant molt de temps, uns 30 anys.




La mare de Salvatore,nom que li van posar al nàixer, sempre li trucava per telèfon per a saber d'ell però mai es posava al telèfon, sempre l'agafaven les dones amb qui es gitava. La seua mare tenia un somni, vore el seu fill abans de morirse.




Salvatore torna als seu poble després de molts anys per a assitir a l'enterro d'Alfredo, i allí fa un repàs de tot el que li ha passat durant la seua vida.






Aquesta pel·lícula m'ha agradat tant que la tornaria a veure, és molt bonica i pense que el que vol transmitir al seu públic és que si vols, el teu somni es pot conseguir, però sempre i quan una persona sapiga valorar el que té. M'ha agradat molt el personatge de Totó de xicotet i el d'Alfredo.

Conte per a fer el còmic (guió)

Els comandaments de la tele i el seu futur

Hi havia una vegada dos comandaments de la tele que sempre estaven junts. Un de la TV que li deien Xino i l’altre de la TDT que li deien Xano.

El que no s’esperaven és que algún dia del seu futur Xino i Xano ja no estarien junts, com des de feia temps ho estaven.

Vivien a una casa molt moderna on els seus amos mai havien pensat que un d’els comandaments s’ anaven a separar; la xiqueta Alexandra sempre jugava amb els dos i els volia molt.

Tots els dies Alexandra esperava vore’ls al costat de la tele, però un dia Xino estava trist, els informatius de la tele li havien donat una mala notícia. Xino no s’ho podia creure, la presentadora d’els informatius havia dit que en 2011 la TV ja no existiría, i que la gent utilitzaria la TDT per a sempre.

Xino de seguida li ho va contar a Xano, i es van posar molt tristos perquè ja no estarien més mai junts.

Alexandra li va preguntar que li passava i Xano li ho va explicar dient-li que d’ací molt poquet Xino ja no podria estar amb ells.

Xino no podia parar de plorar pensant en els seu futur, un futur impensable per a tots ells.

Xano i Alexandra només feien que dir-li : -No plores Xino, tú i nosaltres sempre estarem junts, mai ens separarem encara que la xica d’els informatius ho diga!!. Xino es va posar molt content i ja no plorava tant com abans.

Cada vegada quedava menys dies per a que la TV analògica desapareguera. Alexandra un dia va tenir una idea que consistia en no deixar que Xino se n’anara de la casa i que estiguera sempre amb ells.

Els va contar la idea que havia tingut a Xino i a Xano i els va paréixer fantàstic!!. Estaven tan contents de saber que mai anaven a separar-se que es van abraçar tots tres molt fort. Xino no heu podia creure, ell pensava que els seu futur seria acabar en un contenidor de fem on es trobaria amb tots els comandaments de la TV.

Va arribar el dia on tots els comandaments que ja es quedaven vells anirien al contenidor, però Xino estava molt content. Era l’únic d’els comandaments de la TV que anava a quedar-se en casa d’Alexandra amb el seu millor amic Xano.

Aquell dia ho van celebrar com mai. La mare d’Alexandra els va preparar un berenar amb tot tipus de llepolies i van posar música, tots tres van ballar i van celebrar que mai es separarien passara el que passara.

Qüestionari sobre el còmic

Anem a començar un projecte de treball per a l'elaboració d'un còmic. Per conéixer la vostra relació inicial amb el tema cal que contesteu el qüestionari següent.



Salut!






–1. Quin és l’últim còmic que has llegit? Barcelona 1714


–2. Penses que hi ha alguna diferència entre còmic i tebeo? No ho sé


–3. Quin gènere t’interessa més:


A) Infantil


xB) Humorístic


C) Aventures


D) Novel•la gràfica


E) Altre. Pots dir quin?


El gènere humorístci és el que més m’interessa.


Dels gèneres anteriors els que més m’interessen són l’infantil i l’humorístic.


4– I quin estil?


xA) Simpson


B) Europeu actual


C) Super-hèrois


D) Manga


E) Altre. Pots dir quin?


L’estil simpson és el que més m’interessa.


5– Has dibuixat alguna vegada un tebeo o còmic?si quan jo era menudeta. Encara el conserves i pots mostrar-nos-el? no


6– Has pensat alguna vegada en ser dibuixant de còmics professional? no. O algun altre ofici relacionat amb el dibuix creatiu? no


7.- Afegeix qualsevol cosa que cregues interessant o vugues saber sobre el tema.


A mi m’interessaria saber més coses sobre els processos que tinc que seguir per a arribar a saber més coses a l’hora de dubuixar.

Disney

Toulouse Lautrec

En aquest cartell podem veure que està pintat amb una pintura molt cridanera, amb degradació del color verd de d'alt cap a baix, una ballarina amb la sil·lueta molt marcada, amb una bufanda de molts colors, aquestos més apagats i també té una pamela de colors molt vistós amb una ploma molt llarga.

Aquest cartell el va fer un pintor fent-li un homentage a Toulouse Lautrec, on podem veure que ens indica una exposició internacional en el nou saló d'exposició, suposadament d'Itàlia.

Aquesta pintura ens indica la sensualitat que té la dona estilitzada i cridanera, el seu vestit és negre però el pintor ha aconseguit fer el cartell més cridaner afegint-li un degradatge de color verd pistatxo, una pamela roja i una bufanda variada de colors.

El nom complet de Toulouse Lautrec és Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec, va ser un pintor francès que va nàixer a Hôtel du Bosc, el 24 d'Abril de 1864 i va morir en Malromé, el 9 de Setembre de 1901, va ser un pintor destacat per la seua representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX.